Lviv el centre d’Europa
- Sumari:
- 1.Introducció.................................... .........................2
- 2.Un breu repàs històric............................................2
- 3.Lviv espai cultural..................................................3
- 4.Pogroms, Shoà i desterraments.............................4
- 5.L’arquitectura de Lviv................................... ........5
- 5.1. Centre Històric............................................. ......6
- 5.1.1. Catedral Armènia............................................6
- 5.1.2. Església Dominicana........................................7
- 5.1.3. Església dels Jesuïtes (Sant Pera i Sant Pau).8
- 5.1.4. Catedral Llatina de l’Assumpció de Maria....9
- 5.1.5. Capella de la família de Boim..........................9
- 5.1.6. Església de la Dormició o de l’Assumpció......10
- 5.1.7. Sinagoga Rosa d’Or..........................................11
- 5.1.8 Plaça del Mercat i L’Ajuntament.............. .....12
- 5.1.8.1. L’Ajuntament........................................... .....13
- 5.2. Castell Alt.......................................................... . 13
- 5.3. Palau Potocki..................................................... 14
- 5.4. Cementeri de Lychakivskiy......................... ..... 15
- 5.5. Svobody Prospekt, el carrer central de Lviv. ...15
- 5.6. Teatre de l’Òpera i Ballet................. ..................16
- 6.Conclusió...............................................................17
- 7.Biblografia.............................................................18
1. Introducció
En el present treball vull fer un recorregut per una
ciutat que al llarg del segle XX ha tingut diferents noms i nacionalitats,
aquesta ciutat és Lviv. A finals del segle XIX, la ciutat era coneguda com
Lemberg, i pertanyia al Imperi Austrohongarès molt a prop de la frontera
oriental del imperi. Poc després de la Primera Guerra Mundial, va passar a
formar part de Polònia, que feia poc que es va independitzar (una Polònia que
havia desaparegut del mapa amb la ocupació del seu territori per prussians,
russos i austríacs; amb la revolució russa, el col·lapse del Imperi
Austrohongarès i la derrota d’Alemanya, l’11 de Novembre de 1918 i després de
123 anys d’ocupació Polònia va conquerir la independència), va passar a
nomenar-se Lwów, fins la arribada de la Segona Guerra Mundial, quan va ser
ocupada per l’Exercit Roig, que la coneixien amb el non de Lvov. Al juliol de
1941 els alemanys conqueriren la ciutat i la varen convertir en la capital del
Distrikt Galizien del Govern General, tornant de nou a nomenar-se Lemberg. Quan
l’Exercit Roig va vèncer l’exercit nazi l’estiu de 1944, la ciutat va passar a
formar par de la URSS, de la República Socialista Soviètica d’Ucraïna, i anomenar-se Lviv que és com avui
dia es coneix, formant part de la República d’Ucraïna.
2.
Un breu repàs històric
Lviv va ser fundada aproximadament el 1250 per el príncep
ruté, i després rei Daniel I de Rutènia, qui li va posar Leopolis (llatí) en
honor del seu fill major, Lev (lleó), i molt aviat es va convertir en un
important centre comercial. Va ser capital del Regne de Galítsia-Volynia de
1272 a 1349, quan va ser conquerida pel rei Casimir III el Gran de Polonia. Des
de 1434, va ser capital regional del voivodat[1] de
Rutènia al Regne de Polònia. El 1772, després de la partició de Polònia,
esdevingué la capital del Regne dels Habsburg de Galítsia i Lodomèria. El 1918,
per poc temps, fou capital de la República Nacional Ucraïna Occidental. En el
període entre guerres, la ciutat va ser el centre del voivodat de Lviv de la
Segona República Polonesa.
Després de la invasió germano-soviètica de Polònia el
1939, Lviv va passar a formar part de la Unió Soviètica. Al final de la guerra,
entre 1944-46 hi va haver un intercanvi forçat de població entre Polònia i la
Ucraïna soviètica, fins al punt que la població polonesa, fins aleshores
majoritària, gairebé va desaparèixer de la ciutat. El 1991 es va convertir en
part de l’estat independent d’Ucraïna, després de la caiguda del Mur de Berlín.
3.
Lviv espai cultural
Quelcom es mou en
la Lviv, sembla que està despertant com el lleó al que fa referència el seu
nom. És una barreja de identitat ferida
i modernitat desitjada, després d’anys de pertànyer a altres països i a altres cultures.
Després dels anys de Govern soviètic, en
que es va tractar de anul·lar-la, Lviv s’ha retrobat amb la seva memòria i les
seves belleses il·leses. Amb 758.000 habitants, es un centre econòmic i
cultural molt viu. Lviv va ser un nucli de comerciants ‒va fer de pont en la
ruta comercial entre Nuremberg i Constantinoble; els jueus van exercir un paper
important en aquest comerç, en les finances de la ciutat i en les arts‒ i
religiosos, sempre va ser habitada per jueus, polonesos catòlics, grecs
catòlics i ortodoxos, ucraïnesos ortodoxos de la branca grega, armenis
cristians i alemanys protestants. Pocs russos. Barroca i neoclàssica,
intel·lectual i harmònica, Lviv és, per fi, ella mateixa.
Esplendorosa entre
finals del segle XVIII i el primer terç del segle XX, Lviv va ser una ciutat
cosmopolita de primer ordre, burgesa, comercial i universitària, a la vegada
que una de les ciutats més literàries d’est de Europa. Bressol de la cultura d’Ucraïna, en aquesta ciutat es
va editat a l’any 1574 el primer llibre imprès a la ciutat, a l’any 1749 es va
editar el primer diari. A l’any 1661 se va inaugurar la primera universitat
‒avui hi han 11 universitats‒ i al 1776 es va obrir el primer teatre. El primer
ferrocarril va arribar a la ciutat a l’any 1861.
Es pot dir que Lviv
es un dels centres culturals més importants d’Ucraïna d’avui en dia. La ciutat
es coneguda com un centre de art, la literatura, la música i el teatre. Una
evidència indiscutible de la riquesa cultural de la ciutat són el gran nombre d’activitats
artístiques; amb més de 100 festivals al any, 60 museus i 10 teatres de
programació continua.
Aquest esplendor,
que hem comentat més amunt, encara es conserva en els seus carrers del centre
històric i en els seus edificis, per molt escantells que hi tinguin. Lviv és
una bellesa nostàlgica que està descobrint-se així mateixa i que exhibeix un
orgull discret, reforçat per l’actual situació política a la part oriental del
país.
Lviv és també es
bressol d’escriptors que han escrit en diferents llegües com Joseph Roth
(alemany), Leopold von Sacher-Masoch (el seu cognom dona nom a una practica
sexual, masoquisme, escrivia en alemany), Stanislaw Lem (polonès), Ivan Franko
(Ucraïnes), Bruno Schuls (polonès) o Jozef Wittlin (polonès).
4.
Pogroms, Shoà i desterraments
Lviv també es
tristament famosa per els seus nacionalismes excloents, les seves deportacions
de poblacions i sobretot per la Shoà jueva provocada pel nazisme a la Segona Guerra
Mundial, encara que aquesta no va ser la primera vegada que els jueus de Lviv
eren perseguits i aniquilats en el segle XX. Els Ucraïnesos ja havien practicar
pogroms contra els jueus abans de la guerra, també els polonesos van assassinar
jueus per un odi absurd inoculat per la superstició i la ignorància.
En novembre de
1918, en els primers dies de la independència polonesa de l’imperi austro-hongarès
i una vegada finalitzada la Primera Guerra Mundial, on per poc temps Lviv havia
format part de la República Nacional de Ucraïna occidental[2]
‒que va desaparèixer a com país al mateix temps que perdia la guerra amb els
polonesos‒, com hem dit més amunt, i passar Lviv a formar part de la recent
constituïda República de Polònia. Van ser perpetrats terribles atacs en els
barris jueus, era suposadament, el càstig per recolzar, segons els polonesos de
la ciutat, al sodats ucraïnesos. Van ser assassinats aproximadament 100 jueus;
després d’aquests atacs moltes famílies jueves i van marxar a la que havia
sigut capital del imperi Austro-hongarès[3],
Viena. També va haver polonesos que van marxar a Viena com reivindicant la seva
identitat austro-hongaresa, identitat que se’ls va negar[4]. A
partir de la integració en Polònia ‒pel Tractar de Pau de Riga‒, Lviv es va transformar en un dels centres
jueus més importants de tota Polònia. En 1939 abans de la partició de Polònia
entre l’URSS i Alemanya, el 33% de la població de Lviv era jueva, és adir, unes
110.00 persones. En 1939 basant-se en el pacte nazi-soviètic
‒Ribbentrop-Mòlotov‒, firmat just abans de començar la Segona Guerra Mundial, els
soviètics van entrar a Lviv el setembre de 1939. En poc temps van arribar
100.000 refugiats jueus de tota la Polònia ocupada pels alemanys.
Alemanya va atacar
a la Unió Soviètica, la seva anterior aliada, en juny de 1941. Tan aviat con
els alemanys van entrar en Lviv, van començar els assassinats de jueus, en la
anomenada Aktion[5]
com represàlia per les suposades atrocitats comeses per NKVD[6]
just abans de la fugida Soviètica. A principis de Juliol, 4000 de ells havien
sigut massacrats, la majoria a mans dels col·laboracionistes Ucraïnesos. Uns
dies després de va haver un segon pogrom organitzat per els Ucraïnesos on van morir
2000 jueus més. A finals de juliol es va establir un Judenrat.[7]El
seu president, Joseph Parnes, es va negar a lliurar jueus pels camp de
concentració, pel que va ser executat als finals d’octubre. Durant l’estiu els
jueus van ser enviats a fer treballs forçosos, es van incendiar sinagogues i es
van saquejar les seves propietats. En novembre de 1941 es va establir un
ghetto, en el que es va posar desenes de millers de jueus, després de executar
a uns 5.000 ancians i malats. Al març de 1942 el judenrat va col·laborar amb els alemanys en la preparació de les
llistes dels futurs deportats. Al mes següent, van ser enviats 15.000 jueus a
Belzec[8]. A
l’estiu del mateix 1942, 50.000 jueus van ser traslladats a Belzec i a
Janoswska ‒un camp d’extermini-concentració ubicat al mig de Lviv‒. Al setembre
als restants jueus se’ls va tancar en un Ghetto més petit i al novembre els
“improductius” van ser enviats a l’extermini en Janowska o en Belzec.
Al gener de 1943 el
Judenrat va ser dissolt, el ghetto es
va transformar en un camp de treball i 10.000 jueus que no posseïen targetes de
treball van ser assassinats. Al maig i el juny els alemanys van començar a
executat també als que tenien targetes. Un petit grup de jueus clandestins van
defensar-se matant uns quants nazis. Un reduït grup d’aquest jueus va
aconseguir arribar als boscos i unir-se als partisans.
Lviv va ser alliberada
en 1944, en aquest moment van sortir dels seus amagatalls uns 300 jueus. Molts
s’havien amagat durant molt de temps a la xarxa de clavegueram.
En 1945 quan va
acabar la guerra, Lviv va passar a formar part de URSS, com hem dit més amunt,
la població Polonesa de la ciutat va ser expulsada (entre 100000 i 140000)[9],
anant la majoria a la ciutat polonesa de Breslavia (en polonès Wroclaw), que
fins 1945 havia format par de Alemanya, també molts van anar a parar a la
ciutat industrial de Gliwice i altres ciutats poloneses, com ens narra Adam
Zagajeswski en el seu assaig Dos ciudades[10].
Lviv va ser repoblada amb població Ucraïnesa.
5.
L’arquitectura de Lviv
Com ciutat de
gairebé 800 anys, Lviv conserva vestigis arquitectòniques de totes les cultures
que l’han poblat. Amb les seves esglésies ortodoxes, catòliques o armènies,
també restes de la cultura jueva. A Lviv
es trobant múltiples monuments, museus, teatres, parcs i cafeteries que encara
conservant aquell aire del que Josef Wittlin ens parla en la seva obra Mi Lvov.
Té Lviv un centre
històric que l’UNESCO el 1998 va incloure com patrimoni de la humanitat, amb
dos criteris principals:
Criteri
II: el seu teixit urbà i la seva arquitectura, Lviv és un exemple excel·lent de
la fusió de les tradicions artístiques i arquitectòniques de Europa oriental con
aquelles de Itàlia i Alemanya.
Criteri V: El paper polític i comercial
de Lviv va atraure una sèrie de grups ètnics amb diferents tradicions culturals i religioses, les quals
varen establir comunitats separades encara que interdependents
dintre de la ciutat, evidència que encara és recognoscible dintre del modern
paisatge urbà. [11]
5.1. Centre
Històric
El territori del
conjunt del centre històric de Lviv abasta 120 hectàrees de la part medieval i
de la vella Rus de Kiev de la ciutat
(llegat cultural de les tribus eslaves segle IX i X), com el territori de la
Catedral de Sant Jordi (església catòlica grega, que no es diferencia massa del
ritu ortodox) en el turó de Sant Jordi. Va ser construïda aproximadament entre
1744 i 1760 en aquest turó de on es veu tota la ciutat. Va ser la tercera església
construïda allà des de segle XIII, la seva bellesa la fet víctima de invasors i
vàndals en varies ocasions. Va ser un edifici important religiosa i
culturalment que durant els segles XIX i XX va ser la església mare de la
església greco-catòlica ucraïnesa. Durant segles va ser la residència
d’arquebisbes i patriarques greco-catòlics.
El primer temple en
la colina vaser construït en els anys del principat de Galitzia-Volynia en el
segle XIII, va ser una petita església de fusta, al costat del convent a
murallat, però un segle després el rei Polonès Casimir III el Gran va manar que
es cremessin els dos edificis. Van aixecar en aquest terreny un temple de pedra
d’estil bizantí que va perviure 400 anys.
El complex arquitectònic
ho forma el propi temple, la casa d’arquebisbes, casa de capitular i campanar.
Las portes dobles de l’entrada tenen figures de sants, i la escala que duu des
d’a baix del turó a la Catedral de Sant Jordi és monumental i està adornada en
escultures de vuit genis. Té un exterior, la Catedral, luxós i ric i en el seu
interior guarda una relíquia important, un icona de la Santa Verge Maria que
data del segle XVII.
5.1.1. Catedral Armènia
El monument més
antic de la ciutat és la Catedral Armènia (Assumpció de la Verge Maria),
santuari principal de gran quantitats de germandats medievals. És un temple
singular que duran molt de temps ha sigut el centre de la vida religiosa i
cultural de la societat armènia, un poble que ha desenvolupat un paper
important en la història de Lviv. La catedral està situada al centre històric
de la ciutat. Abans aquí hi era ubicada la escola armènia i una impremta.
Dos comerciants
armenis van iniciar la seva construcció em el Segle XIV. Durant dos segles la
església va ser renovada i es va anar fent més gran amb nous edificis com la
torre-campanar de disseny extraordinari i l’arcada renaixentista. Amb diverses
modificacions al llarg del temps avui dia té un encant particular, ja que
trobem una combinació entre l’estil armeni tradicional, rus antic i romà-gòtic.
La catedral és la
part central de un conjunt arquitectònic peculiar format per edificis com el
Palau de arquebisbes, el monestir de les benedictines, el l’edifici del Banc Armeni
(el més antic de Lviv), l’altar de fusta on hi és representada la composició
“Gòlgota” i la columna amb figures de
Sant Cristòfol. En el pati de la Catedral es troba la necròpolis i els
enterraments que daren dels segles XIV-XVIII.
El ric i viu
interior de la Catedral Armènia es sembla poc al lúgubre exterior. Els
ornaments magnífics, les vidrieres de colors i els mosaics creen una sensació
de faula viva. Però el revestiment principal són uns frescos segons l’estil rus
antic que daten dels segles XIV-XV. Amés hi ha uns frescos pintats al segle XX
pe l’artista polonès Jan Henryk Rosen, d’estil europeu religiós que fan més
atractiu l’interior de la catedral.
5.1.2. Església Dominicana
L’església dominicana o del Corpus Christi, és considera
una obra extraordinària del Barroc tardà, també es troba al centre històric de
Lviv, també inclosa en la llista del Patrimoni Mundial de l’UNESCO.
L’església Dominicana, la van començar a construir a
mitjans del segle XVIII segons el projecte de Jan Witte, un famós arquitecte i
comandant de la fortalesa de Kamianets-Podilskyi. Va ser Josef Potocki ‒un ric
comte de Lviv‒ qui va posar el diner per la construcció de l’església. La nova
església va ser aixecada en el mateix lloc on hi havia hagut una Catedral
gòtica fundada per els monjos dominicans que van arribar a Lviv a principis del
segle XIV. Em la façana hi havia l’escut de l’ordre i el gos en la entorxa encesa a la boca, símbols dominicans.
A finals del segle XX el edifici de l’església Dominicana
va ser transferit a l’església greco-catòlica ucraïnesa i va agafar el nom de
la Santa Eucaristia. En el edifici del monestir es troba el Museu de la
Història de la Religió, que entens del
règim soviètic, es deia de la Història i l’ateisme. El campar es d’estil
nou-barroc de quatre nivells va ser construït el segle XIX.
L’interior és esplendorós amb un altar barroc adornat amb
quatre figures dels apòstols fets de fusta. També té unes artístiques làpides
d’alabastre que daten dels segles XVI-XVII.
Un fet històric del que va ser testimoni la catedral va
estar la signatura del pacte entre l’Imperi Rus i la Mancomunitat
Polonesa-Lituana en la guerra contra Suècia en 1701.
5.1.3. Església
dels Jesuïtes (Sant Pera i Sant Pau)
Aixecada en ple cor de la part històrica de la ciutat,
l’església jesuítica de Sant Pere i Sant Pau és una de les edificacions més
grans i emblemàtiques de la ciutat. Situada al carrer Tealtralna, la més llarga
de la ciutat vella.
La companyia de
Jesús ‒sense dubte la ordre més influent dintre de l’església catòlica‒ va
aparèixer a Lviv a finals del segle XVI. Amb el temps els jesuïtes van
construir una petita església de fusta, però un temple modest no va en
concordança en el estatus de poder de la Companyia, per això, els jesuïtes van
edificar una nova església grandiosa que sorprendria i impressionaria per la
seva grandària i fastuositat.
No obstant, el
magistrat local no es donava presa en assignar les terres per la futura
església als jesuïtes, pel elevat cost de les terres en aquell moment, la
ciutat era petita i això feia que el terreny fos car. Sols la intervenció del
rei polonès, Segimon III de Polònia, que pertanyia a l’ordre dels jesuïtes, va
possibilitar la assignació de terres per construir la església de Sant Pere i
Sant Pau.
La construcció va
ser iniciada en 1620 i va durar vint anys. No se sap qui va ser l’autor del
projecte, el que si es coneix és qui va posar la primera pedra, va ser el monjo
jesuïta Giacomo Briano ‒que saben que va ser autor de varies esglésies de la
Companyia a Polònia i Alemanya‒ que va ser el encarregar d’encapçalar les
obres.
L’església es va
convertir en un dels primers monuments barrocs de la ciutat, sempre com en dit,
ha fascinat als veïns de Lviv per la seva magnificència de les seves mesures:
41 metres llarg, 22 de amplada i 26 d’alçada. La façana de gala va ser decorada
per estàtues de sants jesuïtes i altres
elements decoratius. En 1701, al costat de l’església es va construir una torre
que era la més alta de la ciutat.
L’interior, molt
ric, té les parets adornades amb frescos i baix relleus, nombroses escultures i
motllures, però el millor del seu interior és el magnífic altar barroc creat a
mitjans del segle XVIII.
Sota l’església es
conserven una xarxa de subterranis que daten de la època medieval, aquí es
troba el sarcòfag de pedra del arquebisbe Vizhitsky, que és del segle XVIII.
5.1.4. Catedral Llatina de l’Assumpció de Maria
Una sorprenent i
bella Catedral Llatina s’aixeca en la ciutat vella de Lviv. La Catedral Romano-catòlica que quasi te set
segles d’història continua sent la catedral més important de la ciutat de Lviv
i la única que a conservat l’exterior
gòtic fins els nostres dies.
La Catedral es va començar a edificar a mitjans del segle
XIV i la construcció va durar cent anys Peter Stecher, l’arquitecte de la
ciutat va elaborar el projecte de la Catedral i el propi Rei Casimir III el
Gran de Polònia, va posar la primera pedra. Segons el projecte el temple hauria
de tenir dos torres, però una de elles no es va acabar i per això l’edifici
sembla una mica asimètric. La torre acabada fins la agulla fa 67 metres.
En el Lviv medieval la Catedral Llatina era considerat el
segon edifici més important de la ciutat darrera l’Ajuntament (Ratusha). Va ser
en centre espiritual de la ciutat, i des de aquí, a les seves escales es van
fer proclames de les autoritats envers els ciutadans, al seu interior a guardat
trofeus militars conquerits. En el segle XVII, després del setge turc, les
parets de la catedral van ser adornades amb bales de canó.
La aparença de la catedral va anant canviant durant els
segles, la renovació més gran es va fer a finals del segle XVIII i va agafar
les característiques del Barroc tardà i el Rococó. Durant la renovació van ser
destruïdes varies capelles que rodejaven la Catedral. Avui dia funcionen vuit
de aquestes capelles, les més atractives són la capella dels Kampianes,
reconeguda obra mestre de l’arquitectura renaixentista i la capella dels
Boimos.
L’interior també va ser renovat, en particular molts
altars medievals i renaixentistes van ser destruïts i substituïts per altars
d’estil barroc. Els frecs i les
escultures es van conservar.
En 1772, durant la
protesta per l’ocupació austríaca els ciutadans van decidir encegar el portal
de la església gòtica, encara avui dia es pot veure els arcs encegats per la
pedra vermella.
5.1.5.
Capella de la família de Boim
Contigua a la Catedral Llatina, La Capella de la família
de Boim és un dels edificis més extraordinaris entre els que estan repartits
per casc antic de la ciutat. Decorada amb impressionants tallats de pedra i
majestuoses obres artístiques, el recinte de la capella està considerat una
autentica joia arquitectònica. La Capella va ser construïda a principis del
segle XVII per fer de sepulcre de la família Boim, els quals eren molt
importants per desenvolupament de Lviv. L’obra la va encarregar Jordi Boim i va
ser conclusa per seu fill Pau.
La cripta familiar on es trobaven les restes de catorze
familiars de Boim es trobava al cementeri del pati de la Capella. A finals del
segle XVIII, les autoritats austríaques es preocupaven molt pels problemes
sanitaris van decidir que les restes dels familiars de Boim i els d’altres
capelles que estaven al voltant de la Catedral Llatina, així com de la resta
d’esglésies de la ciutat, haurien de ser traslladats a un cementeri a les
afores de la ciutat. Les criptes de les capelles haurien de ser enderrocades.
Van ser enderrocades les criptes i les capelles també del voltant de la
Catedral, com en dit més amunt, exceptuant tres entre elles la de de Boim.
El recinte quadrat d’estil tardo-renaixentista està
coronat per una cúpula on est troba Jesús assegut en una postura trista. La
façana oriental està ornamentada amb retrats al fresc de Jordi Boim i la seva
esposa Eduviges, i la façana nord amb baix relleus de la Verge i de Jesús i
sota d’aquests un baix relleu de Jordi de Capadòcia patró de la família de
Boim. Però el més valuós de la Capella es la seva façana oest que està coberta
de un magnífic retaule de pedra, fet en baix relleus que representen escenes de
l’Antic i del Nou Testament.
Al seu interior hi ha abundants elements decoratius, en totes les parets hi ha imatges esculturals
i motllures, la capa interna de la cúpula està feta d’una manera que crea la
il·lusió de profunditat i espai augmentant visualment el volum de la petita
cripta. Entre els detalls interesants de la decoració de l’interior hi ha una
imatge de “L’Últim Sopar”, en la qual es veu a Judes, que ja té les 30 monedes
d’argent, i darrera de aquest el diable ensenyant les dents, per aquest motiu
que altera el missatge original, no va ser consagrada durant molt de temps
aquesta Capella.
5.1. 6 Església de la Dormició o de l’Assumpció
El temple ortodox més important de la ciutat és l’església
de la Dormició o de l’Assumpció. És un dels símbols més vistosos de la ciutat
vella. El recinte compta amb tres edificis medievals: l’església, el campanar
conegut con la torre de Korniakt i la capella dels tres sants jerarques, tots
tres edificis son veritables joies de arquitectura renaixentista.
La construcció de l’església va començar en 1591, i es va
fer en el mateix lloc on hi havia la antiga que es va cremar vint anys abans de
començar la nova. Els representats de la germandat de la Assumpció van ser els
encarregats de portar a terme les obres; aquesta ordre religiosa s’ocupava de
la educació en una escola, tenien biblioteca i impremta.
L’església de l’Assumpció
era l’única ortodoxa de la ciutat, per això va ser el centre de la vida social
dels ortodoxos de Lviv. A l’exterior
l’església, és coronada entres cúpules, que combinen harmònicament l’estil
antic ucraïnès i el renaixement italià. En el seu interior es conserven
pintures dels segles XVII al XVIII, icones originals i uns vitralls que daten
del començament del segle XX.
L’església no va
ser el primer edifici del conjunt que es va edificar, el campanar i la capella
van ser construir abans. El campanar va ser finançat per mercader local de
origen grec, Constantine Korniakt, que
li dona nom com en vist abans, va ser construït el 1578. El campanar fa una
alçada de 66 metres, i una de les seves funcions bàsiques va ser de torre de
vigia.
El Campanar gaudia
molta fama a la regió per la seva enorme campana de dos metres de diàmetre, va
ser la més gran de Galitzia i una de les
més gran d’Europa. La campana quan la van instal·lar va ser centre de disputes
entre els ortodoxos i els catòlics de l’església Dominicana, que hi és al
costat, aquests últims es queixaven del fort so de la campana que els impedia
sentir el sermó a missa.
La capella dels
tres Sants Jerarques que va ser construïda a continuació, guarda al seu
interior pintures muralistes i motllures que es conserven des de segle XVII.
5.1.7.
Sinagoga Rosa d’Or
Aquí anirà la que va ser referència cultural i religiosa
dels jueus de Lviv, avui dia no existeix va ser destruïda durant la ocupació
nazi de Lviv. Era la sinagoga més antiga de Galitzia, avui no més queden unes
restes del que va ser.
La sinagoga Rosa d’Or va ser construïda en 1582 el cos
central, al 1595 es va agregar el vestíbul i les galeries de la matrona. Els
jueus també l’anomenaven urei Zahav
(cor d’or). Va ser un dels més
espectaculars monuments arquitectònic de finals del segle XVI a la ciutat, va
ser construïda inicialment com sinagoga privada per Yitzhak Nachmanovych. Era
un banquer important de Lviv, uns dels residents més rics de la ciutat, per
això la sinagoga inicialment es coneixia com sinagoga de Nachmanovych. Se li va
fer l’encàrrec de la construcció a Pavlo shchaslyvyi, un dels arquitectes més
famosos de la ciutat, qui va dissenyà la estructura. Les seves característiques
de Sinagoga- fortalesa serà el model per nombroses sinagogues de la regió. Amb murs
gruixuts i alts, tenia escletxes en la part d’a dalt que li permetien en cas de
necessitat poder col·locar artilleria en el terrat. L'edifici era quadrat, amb
les dimensions de un cub. Segons esquema típic de la regió, la sala d’oració
tenia quatre columnes centrals que delimitaven l’àrea del podi i suportaven els
sostres corbats. L’arca sagrada es col·locava en la paret oriental en un nínxol
amb estucs.
En 1606, l’edifici, que estava ubicat en el centre de la
ciutat, va ser confiscat pels jesuïtes, justificant que no hi havien
sol·licitat els permisos de construcció necessaris a les autoritats religioses.
La propietat de la sinagoga es trobava en mig de una acalorada disputa
judicial. Al final, la sinagoga va ser tornada en 1609 a la comunitat jueva
després de pagar 20.600 florins. El Rabí Yitzhak Ben Samuele HaLevi va composar
per la ocasió el cantó Shir Ge’ula
(Cançó de alliberament), que des de llavor es llegia tots els anys com part de
la oració de Shajarit Shabat després del Purim.[12]El
càntic de restauració de la sinagoga es va comparar amb la salvació dels jueus
del captiveri egipci i babilònic.
Hi ha una llegenda local ‒publicada per primer cop en
1863‒ que atribueix el merit de la restauració de la sinagoga a la intervenció
de Rosa Bat Ya’akov, la jove de Yitzhak Nachmanovych. Així va néixer el nom de
la sinagoga Rosa d’Or, en el seu honor.
5.1.8 Plaça del Mercat i L’Ajuntament
La plaça del Mercat
(Ucraïnès: Ploshcha Rynok) rodejada per 44 edificis de diferents estils
(Barroc, Renaixement, Imperial austro-hongarès). És un quadrat arquitectònic de
18.300 metres quadrats, en el centre de la ciutat on es troba l’Ajuntament (en
ucraïnès: Ratusha).
La Plaça Rynok és
la plaça central de la ciutat de Lviv, en el cord de la Vella Ciutat. La plaça
va sorgir en el segle XVI i tenia un aspecte de la ordinària de plaça del
mercat pròpia de totes les poblacions medievals construïdes en Polònia i
Alemanya. La seva aparença s’ha estat formant durant set segles. La plaça ha
superat nombrosos incendis i reconstruccions que van canviar el seu aspecte,
malgrat la diversitat d’estils arquitectònics, és elegant i harmoniosa.
Els més de 40
edificis particulars de la plaça format per les anomenades kamienicas (cases
unifamiliars construïdes en filera de cases similars) construïdes en els segles
XIV-XVII. Ja des de un bon principi el terreny per poder edificar en la plaça
tenia un preu prohibitiu, el que va fer que només poguessin edificar a la plaça
aristòcrates o rics comerciants. Amés hi havia una llei que obligava a edificar
amb la amplada de tres finestres i la alçada de tres pisos.
Destaquen: l’edifici
Nº6, palau de Korniakt o kamienica Real.
Va ser construït a finals del segle XVI per Konstanty Korniakt, un ric
comerciant grec, que hem esmentat abans, va ser considerat un dels més bells
edificis de Lviv. La casa està adornada per figures de cavallers. Amés, conta
amb un pati italià que dona la sensació quan es veu d’estar en la Itàlia
Renaixentista.
El museu Històric
de la ciutat es troba en un recinte al costat del palau Korniakt, que també
forma part de aquest museu, en la casa Nº4 o la kamienica Negra (Chorna
Kamyanytsia). Aquest edifici adornat luxosament representa un exemple de la
arquitectura renaixentista per a habitatge. Va ser construïda en 1577 i és dels
pocs edificis que conserven el seu aspecte original fins als nostres dies. A
final del segle XVI va pertànyer a Jan Lorencowic un apotecari que va obrir
aquí la primera farmàcia de la ciutat. Diuen que en principi la casa era
blanca, però la pedra calcària que es va
utilitzar com material de construcció va absorbir pols de cendres dels
diferents incendis i va ennegrir.
Altra edificació
important a la plaça Rynok és el palau de Bandinelli construït segons el estil
renaixentista tardà en el segle XVI. Va rebre aquest nom en honor al seu
propietari el mercader Roberto Bandinelli, que va inaugurar a Lviv la primera
oficina de correus. La seva façana està adornada amb columnes i dofins de pedra
que simbolitzen el comerç encertat i reeixit.
Amés, aquí, en la
plaça Rynok, es troba uns quants museus interesants, tal com el museu-farmàcia
on s’han conservat el laboratori alquímic i les vidrieres de colors, el museu
del moble o de la porcellana.
5.1.8.1
L’Ajuntament
La Ratusha
(l’Ajuntament) amb els seus 65 metres s’aixeca al centre de la plaça del Mercat.
L’edifici va ser construït al segle XIX segons l’estil barroc vienès. Una de
les seves davant passats, de fusta, va ser cremada en 1381. La de pedra que va
ser aixecada en el mateix lloc que l’anterior en el segle XVI, però se’n va
ensorrar dos segles després.. Durant la Edat Mitjana la Ratusha va exercir no
sols el centre de les autoritats estatals, sinó centre per fer festes i gales
pel ciutadans il·lustres de la ciutat, així com per rebre a les autoritats que
visitaven la ciutat, inclús reis ‒hi ha la anècdota de la visita del tsar Pere
I de Rússia (el Gran) a la seva arribada a Lviv, el seu carruatge es va quedar
enganxat en el fang de la plaça, el terra de aquesta va ser cobert de fusta.
En la torre del
rellotge de la Ratusha, està situada la terrassa d’observació que dona una
singular vista de tot el conjunt arquitectònic de tot el centre històric. En la
porta els lleons de pedra vigilen la entrada a la Ratusha.
5.2. Castell Alt
En el lloc més alt
de Lviv, on va estar situada la fortificació defensiva de la ciutat, avui hi ha
un parc extraordinari considerat un monument artístic de jardineria. El Castell
Alt o en Ucraïnès Visokiy Zamok, és un parc en quantitats de miradors des de on
es pot admirar tota la bellesa i esplendor de la ciutat de Lviv.
Els historiadors afirmen que el castell- fortalesa,
construïda per el príncep Daniel Galitsky en el segle XIII, va ser el naixement de la ciutat. Al principi
aquesta fortalesa estava feta de fusta, però amb la conquesta del rei Casimir
III, va manar edificar un lloc d’avançada del castell de pedra i reforçar-ho
per quatre torres.
Van ser els cosacs qui en el segle XVII els que en el seu
assetjo i assalt al castell van malmetre la fortalesa, 50 anys més tard les
tropes sueques el van acabar de destruir. Al segle XIX van desmuntar les restes
del castell i van dissenyar un parc que avui és patrimoni nacional. El par està
dividit en dos terrasses, superior i inferior. En la terrassa superior es
troben restes de mur defensiu, a més de un Kurgàn ‒tomba antiga‒ artificial en
honor de la Unió de Lublin.[13]
En la part alta del Kurgàn es troba la terrassa d’observació des de on es veu
tot Lviv com molt a prop. En la part inferior hi ha la casa del jardiner i un
altre terrassa de observació.
Cerca de Visokiy Zamok es troba la torre de la pólvora una
mostra de arquitectura militar, és un dels edificis mes antics de Lviv, data
del segle XVI, va ser un magatzem de pólvora i estris per la guerra, en temps
de pau es va emmagatzemar blat. Avui dia està renovada i aquí se situa la Casa
de l’Associació de l’arquitectes de Lviv i una sala d’exposicions.
5.3. Palau Potocki
Un altre destacat
monument arquitectònic de Lviv, es el Palau Potocki. A finals del segle XIX,
pertanyia a una família de rics comtes. Semblant als castells francesos de la
època del classicisme francès, està considerat un dels més interesants i bonics
monuments de la arquitectura de Lviv.
A mitjans del Segle
XIX, en el seu lloc hi havia un parc al centre de la ciutat amb un pavelló per
la cacera, on anaven a caçar els membres de aquesta dinastia polonesa. En 1860
el comte Alfred Jósef Potocki, va ordenar construir en comptes de una mansió
per la cacera, un palau de luxe per recepcions i cimeres. La obra va ser
encarregada a l’arquitecta polonès Julian Cybulski, qui va realitzar el
projecte. Per desgracia el comte no va veure finalitzar l’obra, que va ser
acabada pel seu fill.
En 1860, aquest
luxós palau que combina el Barroc amb el Classisme francès va ser finalitzat.
Representava un edifici de tres plantes amb una mansarda alta i façanes
ornamentals. Amb un pati ample per poder aparcar carruatges. El palau té un
interior luxós al estil Lluis XVI de França, amb gran sales decorades amb
motllures, durats i marbre de colors. Les parets cobertes de seda, amb llenços
de mestres europeus. Tallades xemeneies de marbre i detalls de bronze.
Actualment, hi és
el Museu d’art europeu que forma part de la pinacoteca de Lviv.
5.4.
Cementeri de Lychakivskiy
Un altre meravella
de Lviv és el cementeri de Lychakivskiy que existeix des de el any 1786, està
construït en els turons a les afores de Lviv, després del decret del govern
Austrohongarès que obligava a les ciutats a treure els cementiri del interior
dels nuclis urbans. Hi ha varis cementeris per la zona, però Lychakivskiy no
triga en convertir-se en el principal, el més sol·licitat per la classe mitjana
i alta de la ciutat, a més comencen a sepultar els cures, polítics, escriptors
de la ciutat en aquest cementiri. El projecte inicial és obra de Karol Bauer,
cap del jardí botànic i professor de la Universitat de Lviv. A mitjans del
segle XIX sofreix una gran reforma i una ampliació. Aquest cementeri, donada la
diversitat de religions i dogmes de la zona, es converteix en un símbol de
pluralitat; protestants, ortodoxos, cristians romans i orientals, tots donen
sepultura als seus en aquest cementeri (una cosa poc comú en aquestes latituds,
on cada comunitat tenia el seu propi cementeri.
Després de la
Segona Guerra Mundial, amb el pas de Lviv a la orbita Soviètica i la expulsió
del polonesos de la ciutat. Les autoritats van decidir que se’n enterrarien
qualsevol persona al cementeri, no cali ser il·lustre per ser sepultat aquí. Al
poc temps es van saquejar les tombes i es va malmetre bastant el cementeri. En
1975 el cementeri es va declarar monument històric nacional i es va començar
una lenta restauració fins els nostres dies. El cementeri de Lychakivskiy té
una extensió de 420.000 m2, hi ha unes 400.000 persones enterrades,
acompanyades de 500 estàtues y 2.000 criptes.
Entre les
personalitats destacades que aquí descansen podem trobar per exemple: Maria
Konopnicka, popular poeta i novel·lista, Benedykt Dybowski, físic i
naturalista, Seweryn Goszczyński, escriptor, Jacques Hnizdovsky, artista, Zygmunt
Gorgolewski (1845-1903)[14],
arquitecte de l’Òpera de Lviv, Ivan Franko, escriptor, polític i economista,
entre altres.
5.5.
Svobody Prospekt, el carrer central de Lviv
La avinguda Svobody és la arteria principal de Lviv, al
mateix temps exerceix les funcions de centre financer i cultural. La combinació
d’estils arquitectònics de diferents èpoques fa que el carrer estigui
considerat un dels més bonics i elegants de la ciutat. Format el carrer, per
refinades cases que flanquegen l’avinguda donant-li aquest aspecte de luxe i
elegància.
En aquest carrer va ser traçada la línia oest de les
fortificacions de la ciutat. A finals del segle XVIII, quan la ciutat formava
part del Imperi Austrohongarès, les muralles van ser enderrocades, i com
conseqüència es va anar formant el costat par de l’avinguda. El costat senar de
l’avinguda va ser construït a les ribes
pantanoses del riu Poltva que més tard seria soterrat.
En 1800, apareix un bulevard amb el passadís flanquejat
per àlbers, de mica en mica la popularitat de l’avinguda anava creixent i es va
convertir en un dels lloc més estimats pel ciutadans. El carrer va anant
agafant un estatus elevat i es van començar a edificar hotels de luxe, casinos,
bancs, botigues de alt standing i edificis de habitatges multifamiliars.
Avui dia, la perla principal del Svobody Prospekt és el
Teatre de l’Opera de Lviv. Entre els edificis notables de aquesta avinguda
trobem el Museu Nacional Andréi Sheptisky (dedicat a la cultura Ucraïnesa en
totes les seves manifestacions), El Banc de crèdit de Galitzia (Museu
etnogràfic d’artesania), la Cafeteria de Viena i el Gran Hotel. A més, altre
lloc emblemàtic de l’avinguda és el monument a Taràs Shevchenko (1814-1861).[15]
5.6. Teatre de l’Òpera i Ballet
El l’edifici del Teatre de l’Òpera i Ballet està
considerat un edifici emblemàtic de la ciutat de Lviv, al costat dels teatres
de l’Òpera de Viena i Odessa, se li
considera un dels teatres més bonics d’Europa. L’Òpera de Lviv adorna
l’avinguda Svobody Prospekt, com hem dit més amunt, amb la seva façana adornada
per escultures, columnes, nínxols i balcons. Tres estàtues de bronze ‒El Geni
del drama i la comèdia, el Geni de la música i el Geni de la gloria amb el
palmell d’or a la mà‒ coronen el teatre. Va ser construït a finals del segle
XIX, quan Lviv ‒com sabem‒ estava sota el domini austro-hongarès, i va sorgir
la idea de construir un gran teatre, llavors van decidir fer un concurs per
escollir la millor projecte que va guanya Zygmunt Gorgolewski[16],
autor de edificis monumentals a Alemanya i Polònia.
Les autoritats van decidir edificar el teatre en el
centre de la ciutat que, per aquella època passava el riu Poltva, els treballs
van ser bastant difícils; el riu va ser canalitzat sota terra, per això no va
aprofundir molt els fonaments, i aquesta mancança de fonaments la va suplir amb
voltes amples i fortes.
La edificació va començar en 1897 i va durar tres anys.
En 1900, el Gran Teatre ‒que és com se’l va batejar‒ va ser inaugurat. El
edifici barroc amb matisos renaixentistes, amb una decoració abundant i rica,
en la que van treballar mestres de Lviv i de tot el vell continent. El seu
interior està projectat de forma que amb llum natural entra i il·lumina
vestíbul, passadissos, i escala. El disseny de l’interior de l’Òpera de Lviv
fascina per el luxe, van ser utilitzats varis quilos de or, marbres de
diferents colors en la seva ornamentació, també hi ha pintures murals i
escultures refinades. El vestíbul ple de miralls impressiona donant sensació
d’espai infinit. Al passadissos hi ha quadres que representen al·legòricament
els continents, Europa és un nen pàl·lid que va de continent en continent que
recullin regals.
En l’any 2000 ‒per celebra el centenari‒ hi va haver una
reforma i se li va posar el nom de la cantant d’òpera ucraïnesa Solomiya
Krushelnitska (1872-1952).[17]
6. Conclusió
No hi ha dubte que
Lviv va ser una ciutat de convivència cultural i religiosa. La seva ubicació al
centre de Europa, li permetia ser pont entre occident i orient, tenir als seus
carrers, en els seus monuments, en els seus edificis, reflectits aquesta
varietat cultural i religiosa entre l’Europa occidental i l’Europa oriental.
Durant segles aquesta barreja cultural va ser que els habitants de Lviv fossin
amb major o menor dificultats tolerants entre ells i es respectessin, cada un
amb la seva feina, la seva ocupació, la seva llengua, cultura i religió. Durant
més de un segle de dominació austrohongaresa que coincideix amb la il·lustració
primer i després amb la revolució industrial, la ciutat es modernitza, hi ha un
impuls cultural; desapareix l’Imperi i en plena revolució científica i
tecnològica, que hauria de haver fet al home més lliure i capaç, apareix el odi
interracial, la pretesa supremacia de
una cultura sobre l’altre, uns veïns maten a altres veïns, perquè no tenen la
mateixa religió i cultura. No em refereixo a la Shoà, per part dels nazis, que
és terrible i una bogeria, sinó al diferents pogroms de polonesos i ucraïnesos
contra els seus veïns jueus “bocs expiatoris” de tots els mals. També els
Ucraïnesos en la Segona Guerra Mundial contra els polonesos o la opressió dels
polonesos contra els ucraïnesos durant la Segona República Polonesa. Total un
despropòsit.
Avui dia Lviv vol recuperar aquell passat esplendorós de
ciutat austrohongaresa, cosmopolita, oberta a la Europa occidental, oblidant el
seu passat de república soviètica. Té un llarg camí.
Actualment hi ha
tímids intents de reconciliació entre polonesos i ucraïnesos, per tots aquests
fets del segle XX, la part ucraïnesa sembla poc disposada a reconèixer els seus
“errors”. El que cap govern, ja sigui ucraïnès o polonès està disposat és a
demanar disculpes als jueus.
7. Bibliografia
Sands, Philippe (2017) Calle Este-Oeste, Barcelona. Editorial
Anagrama S.A. Trad. Francisco J. Ramos Mena.
Wittlin, Józef (2006) Mi Lvov, València. Editorial
Pre-textos.Trad. Elzbieta Bortkiewicz.
Zagajewski, Adam (2006) Dos ciudades, Barcelona. Acantilado.
Trad. J. Slawomirski y A. Rubió
www.elpuntavui.cat/serveis/diccionaris.html
https://www.guiaviajesa.com/un-viaje-a-lviv-la-antigua-capital-del-reino-de-galitzia-y-...
https://elviajero.elpais.com
› El Viajero
milimcultural.com.ar/pasado-y-presente-de-los-judios-de-polonia-y-ucrania/
https://dianawang.net/blog/1995/10/08/glosario-del-holocausto https://www.yadvashem.org/yv/es/holocaust/about/pdf/judenrat.pdf
https://ca.wikipedia.org/wiki/Camp_de_concentració_de_Belzec
antonioheras.com/patrimonio_humanidad/europa/index1408.htm
https://discover-ukraine.info/es/places/western-ukraine/lviv/75
www.historiasdeleste.com/2010/05/el-espectacular-cementerio-lychakivskiy-en-lviv/
https://www.elpensante.com/cementerios-del-mundo-el-lychakivskiy-de-lviv-ucrania/
https:
//pl.wikipedia.org/wiki/Zygmunt_Gorgolewski
https://www.clasesdehebreo.com/novedades/purim-la-festividad-de-la-suerte/
https://it.wikipedia.org/.../Sinagoga_della_Rosa_d%27Oro_di
[1] Sistema de divisió territorial Polonès, que en la Edat
Mitja eren regions militar i a partir del S-XIV, es va convertir en un sistema
de regions o províncies civils. Avui dia hi ha 16 voivodats.
Vegeu: https://es.wikipedia.org/wiki/Voivodato
[2] Vegeu: Philippe Sands, (2017) Calle Este-Oeste, Barcelona. Editorial Anagrama. Trad. de
Francisco J. Ramos Mena. pp. 110-111
[4] Vegeu: Josef Wittlin (2006) Mi Lvov, València. Pre-Textos. Trad. Timon Terlecki. pp.27-29.
Vegeu també: Philippe Sands (2017) Calle
Este-Oeste, op. cit. pp. 51-54.
[5] En alemany, operació que incloïa la agrupació massiva,
la deportació i el assassinat de jueus portada a terme pels nazis durant
l’holocaust. Vegeu: https://dianawang.net/blog/1995/10/08/glosario-del-holocausto
[6] Comissariat del poble d’afers interiors o NKVD per les
seves sigles en rus. Era la principal organització de policia secreta de la
URSS. Vegeu: https://ca.wikipedia.org/wiki/NKVD
[7] Consell jueu establert per ordre dels alemanys en les
comunitats jueves de Europa ocupades pels nazis.
Vegeu: https://www.yadvashem.org/yv/es/holocaust/about/pdf/judenrat.pdf
[8] Va ser el primer camp d’extermini nazi. Situat a 100
milles sud-est de Varsòvia a prop de la ciutat de Lviv i Zamosc.
Vegeu: https://ca.wikipedia.org/wiki/Camp_de_concentració_de_Belzec
[10] Adam Zagajewaki (2006) Dos ciudades, Barcelona. Acantilado. Trad. Jerzy Slawomirski i Anna Rubió.
[11] Reunió Kioto (Japó), 5 de desembre de 1998.
[12] Festa de la sort, Purim:
sort o destí. Es una festa que commemora el miracle relatat en el llibre
d’Ester en el que el poble jueu aconsegueix sobreviure un intent d’aniquilació
sota el mandat del rei persa Asuero, al voltant del 450 a. C. Dia de celebració
14 de Adar. Vegeu: https://www.clasesdehebreo.com/novedades/purim-la-festividad-de-la-suerte/
[13] És un pacte pel que el rei de Polònia passa a ser també
Gran Duc de Lituània. Va substituir la unió personal entre la Gran Duquessa i
el rei de Polònia, és adir, cada un malgrat ser matrimoni mantenia el poder per
separat en cada un dels dos països, per un pacte que el rei de Polònia passava
a ser Gran Duc de Lituània. Este pacte
va segellar la unió constitucional del regne de Polònia i el gran Ducat de
Lituània, el que va donar con resultat una república lliure associada amb un
soll parlament i un rei escollit, una sola moneda i tolerància religiosa i
ètnica. Vegeu: https://es.wikipedia.org/wiki/Unión_de_Lublin.
[14] Arquitecte polonès representant de l’historicisme, un
del més grans arquitectes polonesos de la seva època.
Vegeu: https: //pl.wikipedia.org/wiki/Zygmunt_Gorgolewski
[15] Poeta, humanista i pintor ucraïnès. Un dels fundadors de
la literatura moderna Ucraïnesa i visionari de la Ucraïna moderna.
[16] Vegeu nota 13.
[17] Aquesta soprano va ser considerat una de les veus de
l’òpera més brillants de la primera mitat del segle XX.
Vegeu: https://en.wikipedia.org/wiki/Solomiya_Krushelnytska