Voy a poner un articulo mio publicando en una revista comarcal. Espero tener algo más de tiempo y poder escribir aquí mi visión de las cosas.

Esta en catalán, pero creo que se entiende.

LLUITA DE CLASSES.

Després de més de cent anys de lluita obrera i per les conquestes socials, ens trobem que en pocs anys i aprofitant la crisi, el gran capital recolzat per un govern neoliberal, està destruint tot el que ha costat tant d’esforç.

Cada  vegada la gent treballa per menys diners, per la por de perdre el treball, com està passant a la sanitat amb les retallades de sou i signant propostes de la gerència dels hospitals sota les amenaces d’ un ERO.

Les ofertes d’ocupació són clarament amb salaris a la baixa i la gent els agafa, perquè no hi ha res millor.

El govern ha facilitat que l’acomiadament sigui més fàcil i més barat. Diuen que per fer més flexible l’ ocupació i crear llocs de treball, res més lluny de la veritat, només ha creat unes llargues cues de homes i dones, demanant una feina que cada vegada és més precària, i que si tu no la vols ja l’agafarà un altre. És aquí on  volen que siguem, per poder fer el que vulguin amb nosaltres.

Cada vegada costa més tenir un servei sanitari eficaç i ràpid. Les llargues llistes d’espera per ser atès d’ una prova o ser intervingut quirúrgicament, fan que la gent busqui ser atès en clíniques privades o fer-se d’ una mútua –la que pot, perquè estan deixant la sanitat pública pel que no té més remei que aguantar-se, sort dels bons professionals que fan tot el possible per portar la seva feina, cada vegada més malmesa per les retallades.

Els governants volen fer veure que la sanitat pública no és viable i així poder privatitzar-la i vendre-la a algun amic seu.

Durant aquest anys de lluita obrera el gran capital ha estat replegat, cedint de mica en mica  per la força i la empenta dels treballadors. S’han aconseguit la jornada de vuit hores, que els nens no treballin, pagues extraordinàries, vacances. Que els governs instaurin la seguretat social universal i lliure, que hi hagi beques pels nostres fills i que al cap i a la fi, seguem tots una mica més iguals, però aquesta igualtat fa mal, perquè sempre hi ha hagut classes.

Hem estat com el ruc que persegueix la pastanaga, vam entrar al seu joc, comprant pisos sobrevalorats i hipotecant-nos per vida. Quan tots estàvem endeutats fins al barret, els bancs van fer fallida, la construcció es va aturar, els  petits empresaris i les petites botigues van tancar, la gent se’n va al carrer. Els  governants fan pressió contra el poble, pujant-li els impostos, per rescatar la banca  encara que ens diuen que és per crear llocs de treball.

Els bancs són rescatats, però el deute que tens amb ells continua i, si no paguem se’n queden el pis i anem al carrer sense cap mirament.

Han aconseguit tenir-nos  enganxats al carro del capitalisme dient-nos que era l’estat del benestar i ara no tenim res, ni feina, ni estalvis... i si treballes, per quatre duros. Els nostres fills ni tenen feina, ni podem pagar els estudis. L’Estat tampoc perquè treuen les beques.

Així de mica en mica aconseguiran el que volen, una mà de obra barata i justa d’estudis, per poder fer el que vulguin de nosaltres.

Con diu Warren Buffet, un dels homes més rics del mon: “és veritat que hi ha una lluita de classes i la meva la està guanyant”.