El Montseny

Sí ha un paisatge que veritablement  m'agrada, és el Montseny. Sempre que puc surto a passejar pel seus camins envoltat d'alzines, roures, i pins, sentint els ocells cantant. M'agradaz sentir com els meus pulmons s'omplen d'aquest aire net i una mica humit del bosc mediterrani. Contemplar aquesta paleta de colors, on el color més predominant és el verd amb un ample ventall de matisos diferents.
Al Montseny l'aigua surt de les seves parets, aqualsevol lloc trobes riarols i bassals, sobretot a la tardor, quan arriba l'hivern, poden trobar a la vora d'aquests rierols salamandres negres i grogues amb una intensitat de color que et deixa meravellat.
També m'agrada passetjar per el Montseny les nits de lluna plena, si el bosc no és gaire espès es pot veure com sí fos de dia, aquest clar de lluna fa que t'acompanyis d'una ombra que no et deixa. Les nits que no hi ha lluna plena, però el cel és serè, es veuen un munt d'estels i pots apreciar les constel·lacions senceres. També es veuen molts avions, és clar, el pogrés passa per tot arreu.

Agradecimiento

Gracias a todas las personas que habéis entrado a leer u ojear  el Blog. De corazón os digo que me dais vida. De nuevo Gracias.

El carrer estret

J.M. i J.P., caminaven per un carrer de Barcelona, a mida que s’endinsaven el carrer es feia més estret i més fosc, fins arribar al punt que no podien passar sinó de costat. Quan ja estaven pràcticament encastats entre les parets, van veure davant seu a la dreta del carrer un botó vermell, ho van prémer i es va obri una porta, era un ascensor, van entrar dintre i l’ascensor es va posar en marxa, tres segons més tard se obrien les portes a una platja assolellada.