El viatge somiat.
Sempre he somiat anar-me
lluny, a fer una bogeria – pot ser –, per exemple viatjar a l’Índia sense res d’equipatge i
només amb diners per anar-hi i viure la aventura dia a dia. Barrejar-me amb la
gent del carrer, buscar feines per
sortir del pas i menjar.
Caminar per pobles i ciutats veure
les infinites meravelles que hi ha en aquest immens país, rebre l’acollida del poble Indi, que tothom diu que
són molt amables i et donen tot el que tenen.
Anar descobrint de mica en mica
la filosofia i les seves tradicions, el seu pensament amb vers vida, com afronten
la mort – que per desgràcia hi és molt present en el seu dia a dia – i com la interioritzen.
Veure aquesta multitud de
colors i de gent de religions diferents, que conviuen sense cap tipus de
problema. Però em manca el més important de tot per fer aquest viatge... El
valor perquè al cap i la fi soc un occidental acomodat a casa i em costa molt
anar-me a passar penúries.
