El carrer estret

J.M. i J.P., caminaven per un carrer de Barcelona, a mida que s’endinsaven el carrer es feia més estret i més fosc, fins arribar al punt que no podien passar sinó de costat. Quan ja estaven pràcticament encastats entre les parets, van veure davant seu a la dreta del carrer un botó vermell, ho van prémer i es va obri una porta, era un ascensor, van entrar dintre i l’ascensor es va posar en marxa, tres segons més tard se obrien les portes a una platja assolellada.