Les medicines que avui anomenen
alternatives en el seu temps van ser les
medicines que utilitzaven tothom per guarir-se de les malalties. La gent més pobra
utilitzava remeis com les plantes medicinals, l’argila, etc. La població
més podent que tenia metges, amés de les plantes i l’argila, feien sagnies i
sangoneres, hidroteràpia i altres tècniques terapèutiques.
L’avanç de la medicina a fet
que es tracti la malaltia i no el malalt, deixant de banda molts aspectes
psicològics del malalt, amés de no tractar-lo globalment també en l'aspecte
físic. Per això la gent troba la medicina convencional desnaturalitzada i
busca en la medicina alternativa un remei més global, amés de no carregar-se un
òrgan per arreglar un altre.
És ben cert, que la medicina convencional
és molt més eficaç en casos de urgència o quan s’ha d’intervenir quirúrgicament,
però també és cert que és més freda.
Crec que una combinació de les
dues tècniques terapèutiques és el més adient pel malalt, mai no s’ha de deixar
els tractaments convencionals receptats pel metge en les malalties cròniques (en
les agudes molt menys encara), però es pot anar buscant de mica en mica
solucionar el problema amb medicina alternativa o complementaria que seria el més
correcte de anomenar-la.
No hay comentarios:
Publicar un comentario