Anar de viatge

El viatge somiat.

Sempre he somiat  anar-me lluny, a fer una bogeria – pot ser –, per exemple  viatjar a l’Índia sense res d’equipatge i només amb diners per anar-hi i viure la aventura dia a dia. Barrejar-me amb la gent  del carrer, buscar feines per sortir del pas i menjar.

Caminar per pobles i ciutats veure les infinites meravelles que hi ha en aquest immens país, rebre  l’acollida del poble Indi, que tothom diu que són molt amables i et donen tot el que tenen.

Anar descobrint de mica en mica la filosofia i les seves tradicions, el seu pensament amb vers vida, com afronten la mort – que per desgràcia hi és molt present en el seu dia a dia – i com la interioritzen.

Veure aquesta multitud de colors i de gent de religions diferents, que conviuen sense cap tipus de problema. Però em manca el més important de tot per fer aquest viatge... El valor perquè al cap i la fi soc un occidental acomodat a casa i em costa molt anar-me a passar penúries.